Com si jo no fos l'amiga de l'aigua, aquell dia tronava i llampegava de valent. La monja, com s'havia fet eltres vegades, tocava la campana gran per a desfer els núvols negres com la sutja que cobrien el poble. Molta gent estava a l'esglèsia i el tro que va espetegar fou dels de categoria alta. I jo, com els gats, vaig fer un brinco i buscava els meus pares, tremolava de l'ensurt, com en els somnis que veus un abisme i penses que hi cauràs jo creia que la terra s'esberlaria i que tots cauríem en l'abisme. L'esdeveniment quedà ben gravat a la meva memòria i quan ho recordo hi ha vegades que freguen realitat i somni. El dia va acabar en què el llamp va escapçar la punta del campanar gòtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada