SANDÀLIES D'ESCUMA CAP. 6

UNA DESFILADA

Fou una sequera de les que deixen emprempta i desànim en les ja minvades economíes d'alguns indrets. El temps tossudament sec i els camps de tan secs feien pena. Les poques flors boscanes eren remenudes...
I com en altres ocasions van decidir entre autoritats civils i religioses que calia forçar als de dalt (d'on baixava la pluja) la seva intercessió per a resoldre la sequera i la manera més efectiva que ells coneixien era la processó pel terme. Dit i fet i mans a l'obra.
L'endemà, molt d'hora em despertà la mare donat-me pressa, la mainada tampoc ens lliuràvem d'assitir a la processó. La creu portada per un veí, el capellà vestit amb l'alba i la casulla, els escolanets i la lletania cantada en llatí i resposta per tots "ora pronovis", tal tal com marcven les normes religioses de l'època. Tot se m'esqueia fins que vaig veure unes veïnes que xiuxiuejaven i en apropar-mi vaig pescar que deien, sí els de cal Tal ja han tornat de l'exili i aquí no ens fa cap falta de rojos. Tot i que no vaig entendre massa el significat em deixà neguitosa i no em plaïa. La mare, en demanar-li què volia dir em respongué, calla. Quan més tard he entès bé tot el que volia dir encara m'ha plagut menys i m'ha deixat més perplexa.