SANDÀLIES D'ESCUMA, CAP. VI

No mirava pas cap a la platja del Somorrostro, mirava mar endins, els vaixells i velers que suraven ufanosos i magestuosos i en alçar una mica més la vista un edifici enorme que sembla plantat al mig del mar em va donar la sensació d'un gegant i vaig imaginar-me que les ones, ofeses per una preència que no els plaïa comenzàven a s'alzinar-se i intentàven fer trontollar l'edifici, el terra es movia i vai decidir que per aquella funció era millor no tenir entrada de platea i vaig apretar a còrrer direcció Tibidabo, era millor mirar-s'ho de més lluny no fos cas que l'embranzida m'esquitxés. De moment amb imaginar-m'ho en tinc prou.