SANDÀLIES D'ESCUMA.CAP.4
Seguint els textos de la novel.la calia reelaborar-ne. Dos de breus
Amb la distància que el temps posa, ara crec entendre el que possiblement va sentir la mare quan jo als vint anys vaig plantejar-li que marxava a la ciutat. Jo m'ofegava en un poblet petit. I ella, trista, va dir-me: fes el què vulguis, ho has de decidir tu. Les llàgrimes les intueixo, ara .
Seguint els textos de la novel.la calia reelaborar-ne. Dos de breus
Amb la distància que el temps posa, ara crec entendre el que possiblement va sentir la mare quan jo als vint anys vaig plantejar-li que marxava a la ciutat. Jo m'ofegava en un poblet petit. I ella, trista, va dir-me: fes el què vulguis, ho has de decidir tu. Les llàgrimes les intueixo, ara .
Flors no enviades en el seu moment...
Al temps que els cereals comecen a daurar-se, l'estació on la natura brolla a mans plenes fou quan jo vaig fer anys i quan vaig fer-me mar enllà perseguint el meu somni: conèixer Alexandria i fer-hi una estada d'una any.
El far d'Alexandria
Les mares sempre tornen quan ens fem grans.
ResponEliminaEls sentiments i consells de les mares es comprenen més quan ens fem grans.
ResponEliminaLa teva història es repeteix sempre , segur que les nostres filles els hi passa el mateix
Raimunda