dijous, 3 de març del 2011

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAP. 4
UN RECORD I VIVÈNCIA AGRADABLE

Sempre m'ha agradat recordar com gaudia a l'era quan batíem, d'això fa una llarga estona.
Si el dia era assoleiat esteníem les garbes de manera que tota l'era quedava coberta, després s'hi passava el trill, tirat per la mula, posteriorment el rodet de pedra i així alternativament fins que el gra es separava de la palla. Un cop arribat a aquest punt calia garbellar perquè el gra quedés el més net possible per a finalment ensacar-lo.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada