El Roger, alt, esvelt, de cabellera rinxolada, lligada com si fos un feix de sarments, tota ella amb rastes afegides, les cames esprimassades curulles de pèls rinxolats conjuntats amb els del seu cap li donaven un aire de jove inconformista.
Ella, la Júlia no desentonava gens ni mica. Pircing al melic, cabells tenyints, abundor d'arracades, mitges ratllades de colors vius, damunt d'elles unes malles i al damunt uns pantalons ben estripats, calçada amb les botes de moda i els dos simpatitzants dels moviments alternatius. Les indumentàries d'escrites eren les de gala, les de mudar...
Ell volia pertànyer a un conjunt musical, cantar, tocar un instrument, els estudis anaven com podien. Ella, no sabia, encara, què volia fer. Els estudis, però, sempre els va portar bé. S'estimaven, apasionadament, petons i abraçades, eren de les primeres per tant saboroses i abundoses.
Ella va seguir estudiant, ell poc. Ella esdevingué una bona professional, ell un idealista, poc preparat.
El seu primer amor va trencar-se i no es podia aparracar. Recordar-lo és bonic. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada