SANDÀLIES D'ESCUMA CAP. VI
Alada vida
veloç i fugidora
puc deturar-te?

PER A SÒTADES
Corona d'iris
estela no permesa
roses vermelles.

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAP.VI EL PALAU DE LA FADA LILA

El palau de la fada lila és, tot ell, de cristall, les cortines són d'un cristall especial no rígid que es mou lentament fent una remor musicada al pas de la bella fada. Alta, esvelta, vestida amb una túnica lilosa i les seves sabates són d'escuma i avellutades. Passeja pel seu recinte amb una corona de lilà i amb un somriure ample, franc, generós. Els seus cabells rossos desprenen resplendors irisades.

En el palau hi ha un compartiment secret, dissimulat en les parets de vidre, que només ella coneix, on hi amaga dins delicades capses, folrades de setí, les diferents varetes màgiques amb les que ella aplica, a qui s'ho mereix, els poders dels que només ella disposa. I en té moltes de varetes que van com els colors, en gradació, tènue fins a molt fosca. Ella observa i aplica segons mèrits

SANDÀLIES D'ESCUMA.CAP.4

Seguint els textos de la novel.la calia reelaborar-ne. Dos de breus

Amb la distància que el temps posa, ara crec entendre el que possiblement va sentir la mare quan jo als vint anys vaig plantejar-li que marxava a la ciutat. Jo m'ofegava en un poblet petit. I ella, trista, va dir-me: fes el què vulguis, ho has de decidir tu. Les llàgrimes les intueixo, ara .

Flors no enviades en el seu moment...

Al temps que els cereals comecen a daurar-se, l'estació on la natura brolla a mans plenes fou quan jo vaig fer anys i quan vaig fer-me mar enllà perseguint el meu somni: conèixer Alexandria i fer-hi una estada d'una any.

El far d'Alexandria

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAP. 4
HAIKUS

Neixen aloses
i pregonen el goig
de les poetes.

Verd és el calze
que abriga a la rosa
fins que és vermella

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAP. 4
UN RECORD I VIVÈNCIA AGRADABLE

Sempre m'ha agradat recordar com gaudia a l'era quan batíem, d'això fa una llarga estona.

Si el dia era assoleiat esteníem les garbes de manera que tota l'era quedava coberta, després s'hi passava el trill, tirat per la mula, posteriorment el rodet de pedra i així alternativament fins que el gra es separava de la palla. Un cop arribat a aquest punt calia garbellar perquè el gra quedés el més net possible per a finalment ensacar-lo.

SANDÀLIES D'ESCUMA. CAP. 3 ENAMORAMENT D'ADOLESCENTS

El Roger, alt, esvelt, de cabellera rinxolada, lligada com si fos un feix de sarments, tota ella amb rastes afegides, les cames esprimassades curulles de pèls rinxolats conjuntats amb els del seu cap li donaven un aire de jove inconformista.

Ella, la Júlia no desentonava gens ni mica. Pircing al melic, cabells tenyints, abundor d'arracades, mitges ratllades de colors vius, damunt d'elles unes malles i al damunt uns pantalons ben estripats, calçada amb les botes de moda i els dos simpatitzants dels moviments alternatius. Les indumentàries d'escrites eren les de gala, les de mudar...

Ell volia pertànyer a un conjunt musical, cantar, tocar un instrument, els estudis anaven com podien. Ella, no sabia, encara, què volia fer. Els estudis, però, sempre els va portar bé. S'estimaven, apasionadament, petons i abraçades, eren de les primeres per tant saboroses i abundoses.

Ella va seguir estudiant, ell poc. Ella esdevingué una bona professional, ell un idealista, poc preparat.

El seu primer amor va trencar-se i no es podia aparracar. Recordar-lo és bonic.