QUADERN D'ARAM, LLIÇÓ 9, CAP. 7è

FINS A PERDRES DE VISTA
Poema de Daniel Varujan

Que a l'Orient regni la pau.
Que els solcss'impren¡gnin de suor,
no pas de sang!
Que el poble més petit, al so de la cítara
s'ompli de cants de lloança!
Que a Ponent la terra sigui fecunda.
Que l'estel es fongui en rosada.
que l'espiga esdevingui or!
Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen,
que brotin els borrons i les flors!
Que al Nord brilli l'abundor,
que la falç s'enfonsi sense parar
en l'oceà dels forments!
I els graners, obrint-se a la collita,
escampin l'alegria!
Que a Migdia els fruits siguin innombrables,
la mel brilli al cor dels ruscos,
que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin!
I quan la muller jove enforni el bon pa,
que s'il·lumini d'amor!

Amb el poema de Daniel Varujan haviem d'intentar fer un poema.

ENYORS I FUGIDES
Vers el Nord fugien
dones, nens, homes
afamats i desvalguts
a una platja arribaren
feréstega i freda.
Darrera seu quedava
el Sud: vinyes, figueres
oliveres i boscos
molts cloquers i campanes
que sempre enyorarien.
Occident i ses terres
aspres i generoses
romaní, farigola
de roselles curulla
bell florit homenatge.
I si de port salpàvem
enllà per la mar blava
un coraller veuríem
d'armènia nissasga
en la mar amarar-se.