Preparàvem l'equipatge per anar de colònies. Ella nerviosa i jo també. Era una experiència i un repte. Calia no defallir, jo havia d'ésser forta, creure'm el què li anava explicant. Aquí la roba, una bosseta per a cada dia, complerta: mitjons, calces, samarreta i pantaló...
Ho remenàvem un cop i un altre, repassàvem tot, la llanterna, la tovallola, els mocadors, el tovalló i ens aparegué una bosseta sense res .
- I aquesta? No podia ser per la roba bruta perquè era petita.
Aquesta és per als petons. Quan en voldràs i no serem a la teva vora pensa que a la bosseta n'hi hi tens de reserva i que n'hi hi hem possat tots nosaltres, fins i tot el peix i el gatet.
Aquell estiu, la bosseta va fer la seva funció, però, a més a més en va fer un altra que l'hem comprovat aquest estiu quan aquella nena transformada ara en una audaç i aventurera dona viatgera des de Malàsia m'enviava e-mails i SMS i em deia: empleneu-me la bosseta, jo tembé n¡ posaré per a vosaltres.
Però a més dels petons sabuts i constatats un dels dies que va agafar un grapadet de petons dins la seva mà closa i aparegué aquella petita nina de drap, esbarrifollada, però, entranyable i que per a nosaltres és un vincle més.
En el nostre imaginari compartit una bosseta d'anar i tornar que encara ens uneix com un fil cabdellant la nostra comunicació.
Una història entranyable que reflecteix com les coses mes senzilles i fantàstiques queden gravades molt endins. M’ha agradat molt.
ResponEliminaRaimunda
Bonic bonic. La bosseta dels petons; m'ha agradat. Celebro retrobar-te.
ResponElimina